“Perquè vaig tenir gana, i em vares donar de menjar; vaig tenir sed, i em vares donar de beure:
era foraster i em vares acollir: estava nu, i em vares vestir…”
ZAQUEO
Zaqueo és un menjador social. Obert a tothom, sense distinció ni condicions; sense cites prèvies. No fiscalitzam les necessitats o carències dels que arriben a la nostra porta: simplemente els acollim i atenem, sense més.
La nostra trajectòria ve des de l’any 1998, ininterrompudament. Iniciam la nostra ativitat acollint a toxicòmans actius: a altres marginats i indigents. Avui, des de fa molts d’anys, a persones que, sense estar excloses socialment, estan en risc d’exclusió (apoximadament un 60% dels que ens visiten).
Zaqueo fonamenta el 99% de la seva feina als voluntaris: col.laboradors econòmics, fixos i ocasionals; i a la ajuda social de qualque entitat financera.
Voluntaris, clubs, altres organitzacions solidàries, grups d’amics, qualque restaurant i pasteleries… tant de Palma com de la part forana, han trobat a Zaqueo el punt on col.laborar i poder assolir les inquietuts solidàries i de compromís. Tots tenen una guardia periòdica: compren, cuinen, aporten, serveixen i són protagonistes d’aquest esforç comú per ajudar a qui ho necesita. I així, cada dia, sense un altre horitzó que el demà (el pa nostre de cada dia, doneu-nos) i la utópica esperança de ser innecessaris un dia.
“El nostre fundador, Paco Sanz, que juntament amb altres col·laboradors no va dubtar a respondre a les necessitats dels més exclosos de la nostra societat.”
La nostra vocació és de permanència a aquesta frontera social que separa els afortunats dels necessitats, intentat alleugerir la duresa de la vida, perseverant cada dia.
En aquest contexte Zaqueo ha mantingut, paral.lelament, una actitud de reivindicació i denúncia respecte a les situacions dels darrers (cada vegada més). Els que no tenen sostre, cronificats al carrer i sense retorn possible a una normalitat a la majoria dels casos… deteriorades les seves relacions i molts d’ells amb greus toxicomanies.
Inadaptats, condenats a la intempèrie, bancs públics, parcs o caixers. Pels que s’hauria de gestionar solucions adecuades a la seva situació. Les hem proposades, possibles… pero sense resposta.
Seguim a la lluita.
Les administraciones coneixen i permeteixen la nostra activitat, substitutiva de la seva responsabilitat constitucional i derviada e la Llei de Serveis Sosials de la CAIB.